Sopes

Ara mateix em ve de gust parlar de les sopes (sopes, quin fàstic tan repugnant! signat: Mafalda). Abans de continuar cal un primer aclariment. Són sopes aquells plats fets a base de bocinets de pa cuit en brou. És important adornar-se que si el que es cou en el brou és pasta, arròs, llegum o altre classe d'aliment, llavors no són sopes sinó escudella. El més divertit del cas és que el mot escudella també denota una mena de bol de terrissa que és el recipient on tradicionalment es mengen les sopes (dic sopes) des de temps immemorials. En els llibres catalans de cuina medieval com ara el Sent Soví ja hi ha receptes de sopes.

Vet aquí que d'entre totes les sopes n'hi ha tres que a mi em tenen el cor robat: les sopes de timó, les sopes d'all i la sopa de ceba. És clar que n'hi d'altres que mai no rebutjaria, com ara les sopes mallorquines o les sopes de llet amb les seves variants. Tot i això em centraré en les tres que he triat.

Fixeu-vos que, tot i ser tres plats de la mateixa tipologia, tenen consideracions molt diferents.

Les sopes de timo (farigola) són potser la menja més senzilla i barata de la nostra cultura. Malgrat això, jo les cosidero excel·lents. Són un plat molt fàcil de fer, molt ràpid, que es pot fer a partir d'una matèria primera (el timó i el pa secs) que es conserven molt temps en bon estat. Tenen uns efectes molt beneficiosos sobre la digestió. Una meravella.

Les sopes d'all són l'equivalent funcional a les sopes de timó però en la cultura castellana. En aquest cas els ingredients són l'all, el pebre vermell i el pa. Si es fan correctament són excepcionals.

Per últim la sopa de ceba que, com ja deveu saber són de tradició francesa, són provablement unes de les sopes més conegudes arreu del món. En aquest cas la feina a la cuina és un xic més elaborada però són sumtuoses i realment reconfortants per un dia fred d'hivern.